| Com una carícia,
el clavell a la solapa
i els colors en el somriure.
La sempre nostra lluna plena,
l´abraçada tendra i llarga,
disparant ganes de viure. (bis)
La teva presència,
ànima alliberadora,
el batec de l´existència.
Clara i lleugera, en terra ferma,
apuntalen la bandera
les arrels de la consciència.
Lluita i vida
i els estels que onegin lliures!
Avui serem el món,
parlarem tots.
Lluita i vida
i els estels que onegin lliures!
De la lluna a les estrelles,
la revolta es porta al cor.
Ets la veu i el dia,
l´origen dels nostres passos,
l´herència de cada vida.
El tacte suau de la poesia,
aquesta estranya mania,
de somiar per sobreviure.
Lluita i vida
i els estels que onegin lliures!
Avui serem el món,
parlarem tots.
Lluita i vida
i els estels que onegin lliures!
De la lluna a les estrelles,
la revolta...
Lluita i vida
i els estels que onegin lliures!
Avui serem el món,
parlarem tots.
Lluita i vida
i els estels que onegin lliures!
De la lluna a les estrelles,
la revolta es porta al cor. |
|
