'39

LETRA

'39

L’any ’39 es van reunir aquí els Voluntaris
Els dies en que les terres eren poques,
Aquí la nau va navegar cap al matí blau i solejat
La vista més dolça mai vista.

I la nit va seguir al dia,
I els historiadors diuen
Que el grup de valents animes endins
Per molts dies solitaris van navegar els mars lletosos
Mai van mirar enrere, mai van témer, mai van plorar.

¿No em sents cridant-te tot i que estiguis a tants anys de distància?
¿No em sents cridant-te?
Escriu les teves cartes a la sorra
Per el dia en que m’agafi de la teva mà
A la terra que els nostres nets van conèixer

L’any ’39 va venir una nau des del blau
Els voluntaris van tornar a casa aquell dia
I portaren bones notícies d’un món tan recen nascut
Tot i que els seus cors pesaven tant per la terra vella i grisa

Estimada ens en anirem
Però amor meu, això no pot ser
Per tants anys te’n has anat, tot i que sóc ja un any més vell
Els ulls de la teva mare em ploren des dels teus ulls.

¿No em sents cridant-te tot i que estiguis a tants anys de distància?
¿No em sents cridant-te?
Escriu les teves cartes a la sorra
Per el dia en que m’agafi de la teva mà
A la terra que els nostres nets van conèixer.

¿No em sents cridant-te tot i que estiguis a tants anys de distància?
¿No em sents cridant-te?
Totes les teves cartes a la sorra
No poden curar-me com la teva mà

Per la meva vida,
Encara endavant
Pobre de mi.