| Hi han colònies de polilles als vestidets de la nena,
hi han restaurants de carcoma per les vigues i entre els mobles,
i de tant en tant un raig de lluna,
es farta de dormir fora i entra dins la buhardilla.
I el mocador blanc de seda s'arrossega pel terra,
s'espolsa les pindules i mocades del cos,
ningú sona el seu plor, ningú moca els seus mocs
i el mocador es pregunta: Coneixeré l'amor?
Que he passat per la vida,
que he passat per la història...
Sense pena ni glòria.
I el silenci de l'espelma follant-se l'espelmatori,
l'armari del dormitori que algo en sap d'amor i d'odi,
i de tan en tan una oreneta entra per un forat del sostre,
pon un ou al niu i vola... Vola...
Una família d'orenetes n'ha emigrat de la buhardilla.
Una palangana de llauna està en un racó arraconada,
ja cap cul no se li acosta, cap sobaco s'hi perfuma,
cap peu cansat si hi remulla, palangana estàs parada.
És el progrés, serà el xampú, la mort del sabó en pastilla,
sobre d'ella la desgràcia, cau l'oblit dels que ara renten
en dutxes brillants i blanques.
Hi ha una ràdio en blanc i negre somiant ser tele en color,
també hi ha un quadre d'un bodegó,
el temps li ha podrit els fruites,
per cert, parlant de temps hi ha un vell rellotge,
sonarà l'última hora, serà tard o serà d'hora?
Sobre el bagul un retrato color sépia d'un sargento,
és l'avi de la família, soldat de cavalleria,
morí sent heroi de guerra però emmarcat dins d'aquest quadro,
recluit a aquesta foto, aquí captiu a mi em fas pena,
Com t'ho has fet per caure tan baix? Com únic record un retrato,
avi, tu també ets un trasto....
Hi ha una ardilla dissecada crucificada a una branca
i els crits d'una ratonera: "Vull sang, vull destrossar rates",
i de tant en tant un fil de vida,
la iaia de la família puja a fer-s´hi una visita.
Obre una calaixera i es posa un vestit de núvia i balla...
Vestida de núvia balla.... i una nina li té envidia. |
|
