Cançó de matinada del álbum 'Música sola'

Cançó de matinada

Joan Manuel Serrat

'Cançó de matinada' se estrenó en 1968. Este tema está incluido en el disco Música sola

Al final de la letra 'Cançó de matinada' podrás comentar sobre ella y acceder a más canciones de Joan Manuel Serrat.

LETRA

Cançó de matinada

Ens ho ha de dir la veu tremolosa
y trista d'un campanar.
Un cop de llum i el crit de d'una garsa
que ha despertat amb fam i busca
per entre blats i civades
qualsevol cosa per omplir el pap.
O potser un gall
que dins la cort canta:
la nit és morta i ja es fa clar.

Mentre jo canto, de matinada,
la vila és adormida encara.

S'han despertat mullades les fulles
del camp d'alfals veí.
S'espolsen l'aigua de la rosada
mentre que arriba la matinada
i el sol que les escalfa
fins que les tallin d'un cop de falç.
Alcen la testa
mullada i fresca.
Per a caure a terra massa temps hi ha.

Dintre la vila ja plora un nen
i pels afores corren els bens.

Amb el sarró i la bóta a l'esquena,
amb un bastó a la mà,
se'n va el pastor i el seu gos d'atura,
se'n van cap unes altres pastures.
Trencant rius i cabanyes
a les muntanyes volen tornar.
Surt amb l'aurora,
cal sortit d'hora:
el camí que han de fer és molt llarg.

Cap a la vila ja ve el pagès,
la bossa buida i el carro ple

de roig tomàquet i de verdures
collides del seu hort.
La mula sua i el carro crida
i l'home tanca els ulls i somnia
mentre el sol es lleva
d'un llit d'alzines, enlluernant
les velletes
que pansidetes,
cap a l'església van caminant.

I ara jo canto de matinada,
la vila és adormida encara.

CANCIÓN DE MADRUGADA
Nos lo ha de decir la voz temblorosa
y triste de un campanario.
Un golpe de luz y el grito de una garza
que ha despertado con hambre y busca
entre trigos y avenas
cualquier cosa para llenar el buche.
O tal vez un gallo
que en el corral canta:
la noche ha muerto, y ya clarea.

Mientras yo canto, de madrugada,
la aldea duerme todavía.

Se han despertado mojadas las hojas
del campo de alfalfa vecino.
Se sacuden el agua del rocío
mientras llega la madrugada
y el sol que las calienta,
hasta que las corten de un golpe de hoz.
Alzan la cabeza
mojada y fresca.
Para caer a tierra ya queda tiempo.

En la aldea llora un niño
y por las afueras corren los corderos.

Con el zurrón y la bota a la espalda,
con un bastón en la mano,
se van el pastor y su perro guardián,
se van hacia otros pastos.
Cruzando ríos y cabañas,
a las montañas quieren volver.
Salen con la aurora,
es preciso salir temprano:
el camino que han de hacer es muy largo.

Hacia la aldea ya viene el payés,
la bolsa vacía y el carro lleno

de rojo tomate y de verduras
cogidas de su huerto.
La mula suda, el carro chirría
y el hombre cierra los ojos y sueña,
mientras el sol se levanta
desde un lecho de encinas, deslumbrando
a las viejecitas
que marchitaditas,
hacia la iglesia van caminando.

Y ahora yo canto, de madrugada.
La aldea duerme todavía.

Puntuar 'Cançó de matinada'

¿Qué te parece esta canción?

3,00
6 votos

* Gracias a rolo por haber añadido esta letra el 3/8/2005.

Comentar Letra

Comenta o pregunta lo que desees sobre Joan Manuel Serrat o 'Cançó de matinada'

Comentarios (11)

Compartir esta letra en...