La reina del Barrio Xino

LETRA

La reina del Barrio Xino

Barri de foscos carrers, on la nit té més llum que al matí,
de personatges curiosos intentant sempre de tocar el cel.
On l'alegria i el joc, on la vida està a prop de la mort,
aquesta és la fama que té, com altres barris baixos d'arreu.

I és que el districte V ha estat des de sempre un lloc d'inspiració,
gana de literatura, fam de poetes, pintors.
I si un no vigila s'hi queda, doncs té un encanteri, una màgia especial,
com li va passar a la noia: María de la Paz Guerrero de Molina.

Ella era de casa bona, d'apreciable, d'alta educació,
jove tocava el piano, encara que llengües parlava millor.
Un dia es va apropar al barri, atreta de sentir els rumors
i des de llavors i per sempre va decidir no sortir més al món.

Diuen que jove i bonica, deixava el seu cos, s'entregava a tothom,
per disposar-lo una estona, cinc pessetes en seria el seu cost.
Entre els mercats i les rifes robava les joies per poder ensenyar,
vint cicatrius en el cos, molts anys va haver d'aprendre a portar.

Xarol, perfum, pintallavis, cotó fluix.

Molts la tractaven de boja i d'altres li tenien por,
i va esdevenir-se famosa, perquè era font d'inspiració,
li van dedicar mil comèdies als teatres del gran Paral·lel.
La Reina del Barri Xino, des de llavors aquest era el seu nom.

Diuen, després de la guerra, encara aniria perduda ambulant
pels grisos carrers d'aquest barri arrossegant decrèpita solitud,
amb molta misèria i malalta, a més de tenir tot el cos envellit,
fins que va arribar aquell dia, que ella va deixar de ser algú.

Deia que el vici no es cura, i que estava malalta sense més remei,
fer-se dolor, torturar-se, buscant l'emoció en qualsevol moment.
Deia que era casa seva i no sortiria mai més fora al món
que voler marxar del Xino és com tenir-li por a la mort.