Presoners

LETRA

Presoners

No veiem més que figures borroses
i fang,
siluetes d’herois que es desfan,
llums es reflecten a un mur que era blanc i
ara es negre.
Soles ens queden angoixa i asfalt,
portem endins un esclau i un guardià,
tots presoners d’un fracàs col·lectiu fa uns quants segles….
Brinda i la reina es creu la més digna, també li guaita la dama maligna.
Firme!! El guàrdia es sent home insigne, lleons caçats, caiguda lliure i van…
en una comitiva derrotats i condemnats,
titelles del sistema, amos del ninot trencat,
botxins de voluntat, carn de presidi,
tot el meu regne per sentir-me mes real.

ohhh
què frágil és l’esperança del pobre
ohhh
què fàcil és per a alguns levitar
oooohhhh
no veiem més que siluetes i ombres
el cap i el cor sempre en obres
d’aquella pols estos fangs.

No escoltem més que promeses, castells de gegants
a catedrals obsoletes.
Santificant el consum
amb fidels comulgant
arreplegant les molletes.
Amors prohibits, penitències ,
pecats i profans.
Les esperances desfetes.
Ningú pot moure’s,
el cap i el cor sempre en obres,
guardant als morts en cunetes.
Brinda i la reina es creu la més digna, també li guaita la dama maligna
Firme!! I el guàrdia es sent home insigne, lleons caçats, caiguda lliure i van…
en una comitiva derrotats i condemnats,
titelles del sistema, amos del ninot trencat,
botxins de voluntats, carn de presidi,
tot el meu regne per sentir-me mes real

ohhh
què fràgil és l’esperança del pobre...

El carceller és un presoners més,
té les pupil.les blanques i negres les dents.
T’envie una senyal del meu paisatge intern,
54_46 el meu número de pres.
Pitis i llibres, plaers possibles,
a la penitenciaria els pecats no s’expien.
Llepe els barrots pensant que són de caramel,
tot el meu regne per un trosset de cel.