Escenes quotidianes Vol. I

LETRA

Escenes quotidianes Vol. I

I estan xarrant de fer una revolta en el bar,

i la ració de croquetes que encara no arriba i ja en van
40 vegades que demanen cridant,
i el cambrer suant,
i els dos cunyats escopint merda per la boca. Normal
no saben res del sou que cobra el xaval
ni de reformes, ni de sobres, ni justícia social
no volen rotllos, no estan parlant de Zizek ni Marx
estan pensant en una altra birra, eixa és la realitat.
A l'altra banda de la barra pensa, amb ràbia, el xaval:
"Si s'entravessen, que s'ofeguen, jo no pense ajudar;
són moltes nits d'aguantar penya que m'acaba cremant
jo m'esperava altre futur, ho jure:
viure així no és pla".
I què va ser de la carrera? I el meu despatx?
L'expedient de primera, la tesi doctoral
Jo mai seré classe obrera, això és provisional
que agafe jo una granera no és el normal.
Sonen sirenes
s'està muntant la gresca al carrer
hi havia vaga general, els han muntat un piquet
i, en un segon, els tres del bar troben la confluència
i arriben a un acord: condemnen la violència altra ronda!!
Anàlisi polític de taverna:
ni el jove és Amelie, ni ells són de les cavernes
Contradiccions que no són postmodernes
¿Revolucions naixent en acadèmies?

Otra ronda
para la tuerca, vallekas manda
cuando hable Monereo le extendéis la alfombra.

Seguim "somiant amb bales"
malgrat ho vegem cru
Escenes quotidianes. ZOO, volum 1 ...