Alpinistes - Samurais

LETRA

Alpinistes - Samurais

Un cigarro, un tallat,
no són temes de gran densitat, giren es ventiladors.
Una falta personal, tantes baixes en es meu sofà,
mil cent-cinquanta condons.
Alpinistes-samurais, coses més rares mos han de passar.
Qui em sabria contestar com és un dia just apunt d´acabar.

Un principi d´estació, de cabines per telefonar,
xerrava amb es contestador.
Un indici de final, previsions males de calcular.
Qui em sabria contestar com és un dia just apunt d´acabar.

I un àngel desplega ses ales i deixa el cel ple de claror,
i un pern de satèl·lit travessa paisatges
i capses de retoladors.
Ses flors se despinten des arbres i es ules les perden del tot,
ses albes vesteixen sa pura matèria
des gremi de sa construcció.

Una foto, manantials, aumentam es nivell d´expulsions,
beus aigua des meus grifons.
Alpinistes-samurais, coses més rares mos han de passar.
Qui em sabria contestar com és un dia just apunt d´acabar.

I un àngel desplega ses ales i deixa el cel ple de claror,
i un pern de satèl·lit travessa paisatges
i capses de retoladors.
Ses flors se despinten des arbres i es ules les perden del tot,
ses albes vesteixen sa pura matèria
des gremi de sa construcció.

Un principi d´estació, de cabines per telefonar,
xerrava amb es contestador.