Em crida des de les fotos

LETRA

Em crida des de les fotos

Si no m'equivoco el meu jo infantil em crida des de les fotos:
'imaginar és innocu, treu-te l'arma del pòmul
I guarda-la a la bossa, deixa't seduir again per aquella nebulosa
“bona-mala persona”, influeix-te amb comptagotes
Agafa cel·lulosa, relaxa't i pren notes
Recorda el teu santuari quan estàs incomunicat
La melancholia que t'explicava Lars von Trier'
Això em deia, difícil de distingir
Perquè s'atenua a mesura que avancen els dígits
Like Egipt, like els orígens d'Etiòpia
Like els ecos dels càntics de Mongòlia
Però és impossible no oblidar aquella vitalitat pròpia de Vincent Cassel
No tallar alguna arrel
Em toco les temples quan em disposo a la retroperspectiva
Deixa'm viure al meu propi Florida

Y me tengo tanto que decir
Por ese yo que ya no está aquí
Cuando desvié de aquel camino
Cuántas posibilidades pa un solo destino
Personal como una selfie
O sonreír para la foto
Y yo buscando en medio de aquel caos
Entre promesas y juguetes rotos

Encara establim un vincle nocturn
Trobaré la resposta a les llunes de Saturn
Aquí trobo la felicitat de laboratori
Que em dóna aquest somriure caducifoli
Em crides com si al carret de Robbin Williams
No esborrés la cara del membre de la família
Vols que torni a Síria, a la recol·lecta
A l'explotació salvatge de l'arquitecte?
No cremaré els meus orishas, els meus orígens
No mantinc les vint-i-quatre l'ànima tan rígida
Escric calitja encara, des del sofà llit a Kabul still
Hermetisme buscant asil
Tu voldries un Txernòbil, que et retrobi
Que m'allunyi per sempre més de tot aquest lobby
Però jo ja m'espavilo, ja em cuido
Em fugaré a les fosques o potser em tancaré en aquest living room

Y me tengo tanto que decir
Por ese yo que ya no está aquí
Cuando desvié de aquel camino
Cuántas posibilidades pa un solo destino
Personal como una selfie
O sonreír para la foto
Y yo buscando en medio de aquel caos
Entre promesas y juguetes rotos