Alfonsina y el mar

LETRA

Alfonsina y el mar

Per la blanca sorra que llepa el mar
la seva petita empremta no torna més
un sender només de pena i silenci
va arribar fins a l'aigua profunda
un sender només de penes mudes
va arribar fins l'escuma
Sap Déu quina angoixa et va acompanyar
què dolors vells callen la teva veu
per embolicar amarada, en el cant
de les criatures marines
la cançó que canta en el fons fosc
de la mar la cargol
T'en vas Alfonsina amb la teva solitud
Quins poemes nous vas anar a buscar?
una veu antiga de vent i de sal
T'està l'ànima i l'està trucant
i et vas cap allà com en somnis
adormida, Alfonsina, vestida de mar
Cinc sirenes et portaran
per camins d'algues i de corall
i fosforescents cavalls marins
faran una ronda al teu costat
i els habitants de l'aigua jugaran
aviat al teu costat
Bajamar el llum una mica més
deixa'm que dormi, dida, en pau
i si truqueu ell no li diguis que estic
demana-li que Alfonsina no torna
i si truqueu ell no li diguis mai que estic
digues que m'he anat
Et vas Alfonsina amb la teva solitud
Què poemes nous vas anar a buscar?
una veu antiga de vent i de sal
T'està l'ànima i l'està trucant
i et vas cap allà com en somnis
adormida, Alfonsina, vestida de mar.